Mussorgski - Quadres d'una exposició




La relació artística entre la pintura i la música no és una nova visió que tingui per objectiu crear nous vincles entre ambdues disciplines. Aquesta relació, que va més enllà de la forma i es basa en la interpretació subjectiva,  la trobem en períodes artístics anteriors com és el cas del romanticisme. Ja l'any 1874,, Modest Músorgski va experimentar aquesta tècnica amb la composició de la seva obre Quadres d'una exposició (originàriament anomenada Suite Hartmann) que va inspirar en una exposició de 10 pintures i escrits del seu amic l'artista i arquitecte Víctor Alexandrovich Hartmann. La seva mort primerenca, als 39 anys, va impulsar Músorgski a retre-li homenatge tot <<dibuixant amb música>> alguns dels quadres exposats.




El resultat: una obra mestra considerada romàntica del tipus de música coneguda com "programàtica".


1. El gnom


El dibuix en què es va inspirar Mussorgsky representa un nan de potes deformes i caminar grotesc.
Pel que fa a l'obra musical, comença amb la descripció del personatge amb motius ràpids i descendents dels instruments de fusta. Posteriorment, intervenen les flautes, celestes i percussió.
La tuba dóna lloc a la descripció del seu caminar particular. Hi trobem dissonàncies dels metalls. El motiu acaba amb una representació de la carrera del gnom a mode d'escala ascendent amb la que acaba el quadre.







2. El vell castell


 El quadre, que no es conserva actualment, es tractava d'un castell medieval amb la figura d'un trobador que canta. 
A l'obra de Mussorgsky, el trobador és interpretat per una melodia interpretada perun saxòfon, instrument innovador a la seva època. La descripció del paisatge comença amb un passatge de fagots que transporta a un ambient nostàlgic. 
Posteriorment, s'afegeixen a la melodia la corda i vent-fusta per acabar-la el saxòfon delicadament.





3. Les tulleries


El dibuix representa un nen amb la seva mainadera jugant al jardí de les Tullerías de París. Els instruments de vent-fusta enceten l'obra representant el joc dels nens. Els violins entren creant un ambient més hostil. Els nens es barallen i s'enfaden. Ràpidament tot retorna a la normalitat i s'acaba el quadre.








4. Bydlo


L'obra de Hartmann exposa un carruatge portat per bous. Mussorgsky exposa el tema interpretat per una tuba sobre un obstinat de corda. El ritme pesant representa el caminar dels animals. El crescendo de l'orquestra representa l'aproximació del carruatge, el pas del qual es defineix pel repicar de la caixa.








5. Ball dels pollets en les seves closques


El dibuix és el disseny d'uns vestits que s'havien de fer servir en el ballet de Trilbi, amb forma de disfressa de closca d'ou. El vent fusta és la secció protagonista d'aquesta obra. Descriu les carreres i el nerviosisme dels pollets amb notes breus i agitades de flautes, oboès, clarinets, fagot i pizzicato de corda.








6. Samuel Goldenberg i Schmuyle


Són dos dibuixos propietat de Mussorgsky. Un d'ells,un ric jueu vestint barret de pell i l'altre un pobre jueu. En la representació musical, la corda, en registre greu, representa el jueu ric, amb sons solemnes i lents. La seva veu és profunda i severa. Una trompeta amb sordina interromp representant el jueu pobre i veu esquinçada que es queixa de la seva mala fortuna. Els temes dialoguen.




7. El mercat de Lumoges



La il·lustració representa una dona discutint en una plaça del mercat. La música ens transporta a un ambient en moviment, ple de dones i comerciants anant i venint a la plaça del mercat.

Arranca amb trompes i combinació de violins, secció de fusta i percussió, que representen el bullit. La tonalitat major accentua l'ambient de mercat. El tema dels violins manté una línia malgrat els contrasts de l'obra.



8. Catacombes
El quadre representa el propi Victor Hartmann, amic del músic, visitant les catacombes de París a la llum d'un farol.
Els trombons irompen greus i solemnes amb acords llargs, greus i dissonants que creen el clima tètric de les catacombes.
















9. La cabana sobre potes de gallina
 El dibuix representa un rellotge en forma de cabana que es sosté sobre potes de gallina. En aquesta cabana hi viu una bruixa que, segons la tradició dels contes russos es menja els nens que es perden al bosc.
El quadre comença enèrgicament amb tocs de timbal. Es tracta d'un inici molt rítmic. Seguidament, trompetes i flautes donen pas a un diàleg entre fagots i tuba i tocs de celesta i clarinet sobre un fons de corda.

Trombons i timbals donen pas a un nou ritme que re-exposa el primer tema.


10. La gran porta de Kiev


  
Aquesta obra, es tracta d'un dibuix arquitectònic que Hartman va crear per construir una posta a la ciutat de Kiev. Mai es va construir. 
L'obra musical comença solemne i lentament a càrrec del metall i la percussió que és interrompuda per una mena de cant religiós, possiblement procedent de la litúrgia ortodoxa que és interromput per el tema inicial que de igual manera torna a ser interromput.
Tocs de campana i el vent metall preparen l'entrada del passeig, amb protagonisme de la celesta donant lloc a una explosió orquestral del tema principal interpretat per tota l'orquestra. El final de l'obra, apoteòsic, el protagonitza el conjunt de l'orquestra amb gong i campanes tubulars.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada